Montcada i Reixac

Opinió: Quin estat volem?

Article d'Ismael Hernández Rueda, secretari d'Acció Política i Mobilització de la Joventut Socialista de Montcada i Reixac, publicat al diari La Veu (16 de novembre de 2012)
Ismael Hernández Rueda, secretari d'Acció Política i Mobilització de la Joventut Socialista de Montcada i Reixac
Ismael Hernández Rueda, secretari d'Acció Política i Mobilització de la Joventut Socialista de Montcada i Reixac

Com bé sabem, l’agenda política catalana de les últimes setmanes està monopolitzada per la qüestió de la hipotètica creació d’un Estat català independent. El partit amb majoria al Parlament està emprant aquest tema per tal d’augmentar la seva majoria parlamentària i així poder, segons diuen, crear unes estructures d’Estat per a Catalunya.

La pregunta que ens hauríem de fer és quin seria el disseny organitzatiu d’una hipotètica administració pública catalana si Convergencia i Unió la dissenyés?

Convergencia i Unió és indubtablement un partit neoliberal, com el Partido Popular, opinen el mateix en temes econòmics, tot i que la qüestió de la repartició territorial del poder de l’Estat Espanyol els situa als dos extrems.

La ideologia neoliberal propugna l’establiment d’un Estat mínim que reguli només els temes de seguretat: mantenir l’Imperi de la Llei emprant mecanismes jurídics o les forces de seguretat de l’Estat, com són la policía i l’exèrcit i cobrar impostos, que seran mínims a causa de que el neoliberalisme està en contra de la pressió fiscal, mentre que externalitzen i privatitzen la majoria de serveis públics, tals com l'educació i sanitat, a ens privats per tal que ells es responsabilitzin de la seva gestió.

Aquest disseny organitzatiu, segons CIU i PP, està pensat per maximitzar l’eficiència i l’eficàcia econòmica de l’administració pública, és a dir, prestar els mateixos serveis que prestaven els gestors públics però amb estratègies del sector privat per tal de minimitzar el cost de recursos.

El sector públic i el privat, però, són completament diferents en termes dels valors organitzatius que imperen en ells. Per al sector privat, treure el màxim benefici amb el mínim de recursos és la meta a aconseguir. No cal dir que aquesta forma de pensar no encaixa amb la funció per a la qual es va crear l’Estat del Benestar, que és satisfer les demandes i les necessitats de la ciutadania.

Els postulats que defensen Convergència i Unió i el Partido Popular són precisament els abans esmentats, de forma que pretenen crear una administració gestionada per actors privats que gastin pocs recursos i prestin un mínim de serveis. Com surt barat prestar-los, el fet que la qualitat del servei sigui mediocre és quelcom secundari. Contraris als impostos (concretament, als impostos que afecten a aquells que més tenen), pretenen que aquell qui pugui es pagui un bon metge i una plaça en una escola privada pels seus fills, mentre que qui no pugui fer-ho (casualment, la majoria de la població catalana) haurà de conformar-se amb uns serveis mediocres que li donarán unes empreses que volen obtenir beneficis.

Aquest model va ser implementat a Amèrica Llatina durant la dècada dels noranta, dècada que els mateixos llatinoamericans anomenen “la Dècada Perduda”. És això el que volem per a Catalunya?

Ismael Hernández Rueda
Secretari d'Acció Política i Mobilització
Joventut Socialista de Montcada i Reixac